Aprenentatge de
la llengua en
persones adultes
Primeres reflexions
Les primeres reflexions que vaig fer gràcies al Postgrau van ser al voltant de la figura de l'adult com a aprenent i també sobre com és el procés d'aprenentatge.
M'adono que aquestes reflexions van ser possibles gràcies al fet de partir de les meves pròpies creences. Per això trobo important començar pel primer punt: desmuntant falses creences.
Amb l'Enric Prats vam parlar primer sobre el procés d'aprenentatge en general i de les diferents teories de l'aprenentatge al llarg de la història.
Pel que fa a la figura de l'adult, vam debatre sobre què entenem per una persona adulta quines etapes trobem dins de l'adultesa:
D'aquestes reflexions, vaig trobar molt interessant desfer el mite que les persones adultes d'edats més madures són persones de pensament més rígid. Mai havia reflexionat sobre aquesta qüestió. Intuïtivament tendim a pensar que les persones joves tenen una mirada més oberta al món i que poden ser més permeables a la diferència de pensament. Malgrat això, a partir d'exemples sobre maneres de pensar al voltant de temes com ara l'animalisme, l'independentisme i l'ecologia, vam anar veient que normalment les posicions més extremes se solen trobar entre els joves, que necessiten defensar postures amb menys matisos, mentre que les persones situades en l'adultesa intermèdia o avançada són més capaços de veure una escala de grisos i fer raonaments que incloguin una postura i una altra de diferent alhora; en definitivament, tenen més capacitat de relativitzar.
Primera: dels 20 anys al 40
Intermèdia: entre els 40 anys i els 60
Avançada: a partir dels 60
Estils d'aprenentatge: com tenir-ho en compte a l'aula
D'altra banda, crec especialment important tenir presents els
factors interpersonals que poden actuar com a inhibidors o
afavoridors de l'aprenentatge. Penso que és important tenir-ho
en compte a l'hora de donar suport als alumnes i poder analitzar
en quin punt es troben tenint en compte aquests factors.
Aquesta informació pot ajudar-nos com a professors per
empatitzar amb les diferents situacions en què es troba cada alumne.
Sovint, en les classes que faig a la feina, hi ha alumnes que expressen les seves dificultats per aprendre en relació amb l'edat. Aquesta creença els bloqueja perquè pensen que ja no tenen capacitat de retenció i que no podran avançar en l'aprenentatge. Ara tinc eines per ajudar-los i fer-los veure que tenen una maduresa que els dona altres recursos, com ara la capacitat de preguntar quan no entenen les coses, la predisposició a participar i, per tant, a practicar més a l'aula perquè tenen més seguretat. També em fixo molt més en els diferents estils d'aprenentatge: alumne actiu, alumne pragmàtic, alumne reflexiu, alumne teòric, i d'aquesta manera intento equilibrar el tipus d'activitats que fem a l'aula i també aportar recursos útils per a cada tipus d'aprenent. Estic més atenta a la recepció que tenen sobre les explicacions i demano molt més el seu parer sobre el que fem i com ho treballem. Segons el que em demanen els alumnes, preparo materials adequats a les seves necessitats: si necessiten més esquemes, més pràctica tancada, més exemples, més activitats orals en relació amb alguna estructura, més explicacions gramaticals, etc. És difícil fer classes i activitats que agradin a tots els estils d'aprenentatge, però aquest any he tingut la sort de fer classe amb grups força reduïts (entre 8 i 10 alumnes), de manera que m'ha estat fàcil donar-hi una resposta més personalitzada.
Cas pràctic
D'entrada, el treball sobre el cas pràctic que ens va demanar l'Enric no sabia com enfocar-lo. Una dificultat afegida per a mi va ser el fet de no poder poder assistir a la sessió de debat sobre el cas que estava previst a l'assignatura. A més, em semblava que no tenia prou informació per extreure conclusions sobre quines actuacions havia de dur a terme el professor en el cas plantejat. Malgrat això, després de donar-hi voltes i a partir de la bibliografia proposada, vaig començar a veure com havia d'analitzar-ho.
Va ser particularment interessant la lectura de la Carta a qui ha d'ensenyar persones adultes i joves. Amb glossari i autors de referència, ja que aporta molts consells útils sobre el paper del professor i la gestió de la participació de l'alumnat en la presa de decisions sobre el seu propi aprenentatge. A mesura que analitzava el cas, em vaig adonar que l'exemple era molt real i que en molts dels grups on he fet classe es donen perfils d'alumnes semblants.
Per tant, valoro positivament aquest exercici per al meu aprenentatge.
Podeu veure
el meu treball aquí
