Dinàmiques
de l'aula
Com ja he dit en la introducció, he gaudit molt de les classes de Didàctica i en valoro diferents aspectes que tenen a veure amb els elements que poden conformar una classe ideal. Precisament, el dibuix d'una classe ideal va ser una de les primeres dinàmiques que vam fer en grups. A continuació podeu veure el dibuix de la classe i del que vam fer amb el meu grup i els elements que en formen part:
Aquesta és la frases resum que vam escollir per descriure la nostra classe ideal. La idea que hi ha al darrere és allò que en cuina es diu "fer xup-xup"; és a dir, que diferents ingredients es posen al servei del plat final, el resultat de la feina.
La nostra classe ideal i els seus ingredients
-
Ambient: input a les parets, llum natural, espai per moure's.
-
Recursos diversos: ordinador, pissarra, projector, llibres...
-
Els alumnes: es mouen, actuen, interaccionen, s'agrupen de diferents maneres, reflexionen, estan motivats, hi ha cohesió de grup, estan compromesos, es respecten, són protagonistes de la classe.
-
El professor no és el centre: es mou per la classe, ofereix recursos, guia, corregeix quan cal, motiva, observa.
-
Les activitats es fan dins de l'aula, però també fora de l'aula: visites culturals, sortides per conèixer entitats, participació en esdeveniments de l'entorn.
Ara bé, com puc fer que la meva aula sigui així? Com puc motivar els alumnes, fer que siguin actius, reflexius, responsables i compromesos amb el seu aprenentatge? I com puc fer que assoleixin els objectius d'aprenentatge d'aquesta manera?
Tots aquests conceptes es van anar endreçant i vam anar posant nom a cada cosa. Aquest és l'esquema que resumeix els conceptes bàsics amb què ara ja estic familiaritzada. Alguns d'aquests conceptes no els coneixia i no tenia gens clara la diferència entre nocions, funcions i exponents.
Una de les activitats que em va ajudar més a situar cada cosa al seu lloc, va ser la tasca del nostre barri ideal. Per una banda, em va ajudar a entendre la diferència clau entre tasca i activitat facilitadora; i de l'altra, em va ajudar a veure com es relaciona la tasca amb els exponents, les nocions i les funcions. També em va ajudar a entendre que les tasques no són exclusives d'un nivell de llengua en concret, sinó que en cada nivell cal veure quines activitats facilitadores fas abans d'arribar a la tasca per tal que emergeixin aquells continguts que havies previst. D'altra banda, també vam reflexionar sobre la importància de fer compartir amb els alumnes què s'espera que ha d'emergir quant a estructures i vocabulari en la tasca que han de desenvolupar.
Una altra activitat que valoro molt per al meu aprenentatge és el fet d'analitzar les activitats de diferents projectes editorials. Recordo que al principi em semblava molt difícil distingir els tipus d'activitats (escalfament, presentació de continguts, pràctica oberta/tancada) i també distingir el nivell en cada cas. Però, a còpia de vere'n molts exemples i de comentar-los, és cert, com ens havien dit les professores, que ara de seguida puc identificar-les. El més interessant d'aquest exercici és que, quan preparo les classes, tinc molt més criteri a l'hora de veure quines de les activitats que presenten els llibres són més adequades i puc mirar de preparar-ne d'altres per fer que les classes siguin més productives. Per exemple, a vegades veig que el llibre no ofereix prous recursos per resoldre una activitat perquè falten models d'estructures, o abans de fer una determinada activitat, faig una prèvia d'escalfament per veure què saben els alumnes sobre aquell contingut o aquell tema. També distingeixo amb més claredat les activitats que tenen sentit i les que no aporten gaire valor a l'aprenentatge, perquè no hi ha un material ideal, i penso que la feina del docent és treure el màxim profit del material disponible i tenir-ne una visió crítica, per poder-lo millorar o adaptar a cada grup.
L'avaluació
Finalment, a Didàctica, vam parlar de l'avaluació. Amb la Rosa Sayós ja havíem treballat sobre la rúbrica, eina que ja coneixia, però que reconec que no acabava d'entendre. També havíem parlat amb la Rosa dels diferents tipus d'avaluació i dels diferents moments de l'avaluació:
- L'avaluació inicial: aquella que té com a objectiu obtenir informació dels alumnes. Serveix com a punt de partida perquè dona compte d'allò que sap o que no sap l'alumne. Considero que és una informació fonamental per al professor per saber com ha d'enfocar les sessions i com ha de seqüenciar els continguts de manera adequada per al grup d'alumnes que té.
- L'avaluació formativa: és l'avaluació que es du a terme durant el procés d'aprenentatge i permet al professor prendre decisions per modificar, incorporar o promoure un tipus d’explicacions o activitats que potenciïn l’aprenentatge dels alumnes.
- L'avaluació formadora: també es du a terme durant el procés d'aprenentatge i serveix a l'alumne per prendre consciència del seu propi procés. Aquest tipus d'avaluació permet fomentar l'autonomia de l'aprenent.
- L'avaluació acreditativa o final: és la que qualifica l'aprenentatge, és a dir, la nota final.
Un aspecte clau de l'avaluació, del qual abans de fer el Postgrau no era conscient, és la importància de compartir amb els alumnes els criteris d'avaluació. Concretament, el fet de compartir la creació de les rúbriques amb els alumnes és una pràctica que deconeixia, ja que no ho he experimentat mai (abans del Postgrau) com a aprenent.
Després de les sessions amb la Rosa i de la sessió dedicada a l'avaluació que vam fer a Didàctica, crec que tinc moltes més eines per enfocar correctament l'avaluació a les classes que faig. Els instruments d'avaluació que vam veure a Didàctica han estat molt útils per entendre com posar en pràctica aquesta concepció de l'avaluació.
