Seqüència didàctica
 backpack-bag-blur-commuter-346768(1) |
|---|
 cardboard-boxes-on-living-room-3434533 |
 rings-wedding-35981 |
 three-toddler-eating-on-white-table-1001 |
 woman-carrying-baby-at-beach-during-suns |
 woman-giving-birth-to-baby-via-c-section |
 woman-showing-victory-hand-sign-2403474( |
 girl-in-white-and-brown-plaid-long-sleev |
La nostra vida
A continuació faig una exposició de la seqüència didàctica que vaig desenvolupar al llarg de tres sessions, tot i que la previsió inicial era de dues sessions, tal com descric tot seguit.
Breu descripció de la SD
Els dies que jo faci la intervenció es preveu treballar la unitat didàctica “La nostra història” del llibre Veus 1. S'hi presenta un temps verbal en passat, el perifràstic. Pel que fa al vocabulari, s'hi treballen els verbs relacionats amb les experiències de la vida, les expressions temporals, els mesos de l’any i les dates i, per tant, els numerals.
El plantejament inicial del llibre és molt adequat per treballar aquests continguts, però l’observació del grup m’ha permès detectar moltes mancances i desigualtats en el nivell dels alumnes. Per això, el meu plantejament preveu algunes activitats prèvies a les del llibre.
Planificació de la SD
Encaix en la programació
La unitat que presento encaixa en la previsió que tenia la professora per als dies en què em correspon fer la intervenció. El meu objectiu és elaborar una tasca final en què l’expressió oral sigui la protagonista, ja que he observat que l’expressió oral és el que més costa als alumnes i que en les classes que he assistit s'ha treballat poc. L’objectiu és donar l’input necessari perquè els alumnes trenquin la barrera psicològica que els impedeix expressar-se en català i que es vegin capaços de fer-ho. També prioritzo que la tasca es vinculi amb experiències personals dels alumnes, de manera que esdevingui significativa i que sigui motivadora per a ells.
Descripció de la tasca final
La tasca final consisteix a fer una exposició oral individual en què els alumnes relatin de manera breu la seva biografia, destacant aquells moments de la vida que han estat més significatius per a ells.
Objectius
OBJECTIUS GENERALS
-
Narrar fets del passat.
-
Relacionar fets del passat amb l’experiència personal.
-
Situar un fet ocorregut en una data concreta.
OBJECTIUS CONCRETS
-
Fer servir el passat perifràstic per narrar fets del passat.
-
Fer servir expressions temporals: després, des de… fins a…, durant.
-
Fer servir els numerals.
-
Adquirir el vocabulari dels mesos de l’any.
Destreses treballades
-
expressió oral
-
expressió escrita
-
comprensió oral
-
comprensió lectora
Es dona més protagonisme a la comprensió oral i a l'expressió oral per dos motius:
- Perquè són les dues habilitats en què els objectius del nivell A1 posen el focus.
- Perquè en l'observació he vist que no es treballen en la dinàmica de la classe.
Competències treballades
-
La competència lingüística: es preveu treballar els components gramaticals referits a la construcció del passat perifràstic, el vocabulari referit als fets de la vida, les expressions temporals i les dates.
-
La competència sociolingüística: en l’expressió a l’aula, es recorda als alumnes com es poden demanar dubtes que tinguin en compte les normes de cortesia de donar les gràcies o demanar les coses fent servir el si us plau.
Continguts
Funcions lingüístiques
Nocions específiques
Exponents lingüístics
Components textuals
Components gramaticals
Components sociolingüístics
Components culturals
Narrar fets del passat relacionats amb l’experiència personal
Experiències del passat
La biografia en primera persona
Narrar temps del passat:
vaig néixer,
vaig anar a viure, vaig venir a Catalunya, vaig començar a treballar, em vaig casar/separar, vaig tenir un fill/filla, vaig conèixer, vaig estudiar
Expressions temporals:
després, des de…, fins a…, durant
Vocabulari dels mesos:
gener, febrer, març, abril, maig, juny, juliol, agost, setembre, octubre, novembre, desembre
Numerals:
De l'1 al 2020.
Característiques
del text narratiu: ordre de les experiències, connectors per exposar fets ordenadament
Verbs:
present d’indicatiu,
passat perifràstic, verbs pronominals
Expressions temporals
Adequació de les interaccions a l’aula
Reflexió sobre l’efecte de les noves tecnologies en la nostra societat
Sessions 1 i 2
Descripció de les sessions
A continuació faig una descripció de les dues sessions de la meva intervenció. Hi incloc les indicacions que he tingut en compte com a professora i les activitats pròpiament, tal com es presenten als alumnes.
Sessió 1
-
Quins verbs coneixem?
Tipus d’activitat: repàs de continguts
Destresa: expressió oral
Agrupament: grup-classe
Temps: 10’
S’inicia la classe fent un repàs dels verbs relacionats amb les rutines i les activitats que s’expressen en present d’indicatiu. Aquest repàs serveix per revisar els verbs que ja coneixen, pel que fa al significat, i per assegurar que s’han assolit les formes del present d’indicatiu. Es comença la seqüència, doncs, partint dels coneixements previs dels alumnes.
Aquesta activitat es fa amb el grup-classe, de manera oral, i la professora va recollint a la pissarra els verbs i les formes que sorgeixen.
NOTA PRÈVIA:
Abans de començar recordo el meu nom i l’escric a la pissarra. Demano als alumnes que amb un foli es facin un cartellet amb el seu nom perquè jo m’hi pugui adreçar correctament.
Com va anar?
Al principi va costar que els alumnes participessin. No estan acostumats a partir dels seus coneixements i, a més, jo era una "intrusa" a l'aula.
1. Recordeu quins verbs hem vist relacionats amb les rutines diàries, el que fem cada dia?
Jo cada dia…
I què fem de tant en tant?
Els verbs que s’espera que surtin són: llevar-se, dutxar-se, esmorzar, anar a treballar, comprar, rentar-se les dents, dinar, sopar, berenar, sopar, anar a dormir, fer esport, anar al cinema...
2. Tota una vida
Tipus d’activitat: activitat d’escalfament / presentació de continguts
Què s’hi treballa: vocabulari de verbs relacionats amb els fets de la vida
Agrupament: per parelles
Temps: 10’
Després de fer el repàs dels verbs en present d’indicatiu, s’anuncia als alumnes que tot seguit veurem verbs relacionats amb les experiències de la vida. També s’explica als alumnes que en aquestes dues sessions aprendrem un altre temps verbal, el passat, per poder parlar dels fets passats de la nostra vida. A continuació s’anuncia que l’activitat final de les dues sessions serà explicar oralment la seva biografia (és a dir, la tasca final, tot i que no es fa servir aquesta terminologia a l’aula, ja que els alumnes no hi estan acostumats).
Es reparteix als alumnes un full amb nou fotografies de fets de la vida d’una persona i una llista de verbs en infinitiu que han de col·locar al lloc que els correspon. Es demana als alumnes que, per parelles, escriguin el verb que correspon a cada imatge. Es tracta d’una activitat pensada per donar input sobre aquests verbs que són nous; però, alhora, implica que en dedueixin el significat amb l’ajuda de les fotografies.
És important especificar que l’activitat l’han de fer en parelles. Tot i que habitualment ho facin així de manera espontània, com que no és una ordre clara a l’hora de fer les activitats, sovint hi ha alumnes que, per caràcter o bé perquè no tenen ningú al seu costat, acaben fent les activitats de manera individual. Es tracta de motivar que hi hagi interacció entre ells, i també que treballin de manera col·laborativa i puguin aprendre els uns dels altres, per adquirir més seguretat a l’hora de resoldre les activitats.
També se’ls diu que per fer l’activitat en parelles, poden fer servir unes determinades estructures per parlar entre ells:
Com va anar?
Va anar molt bé per fer emergir verbs d'accions de la vida.
Jo penso que aquesta fotografia és
Aquest verb va aquí / vol dir....
Per veure l'activitat que van
resoldre els alumes, obre el PDF
Solucions:
casar-se, guanyar una cursa, anar de viatge, néixer, aprendre a pintar, anar a l’escola, treballar de mecànica, anar a viure (a algun lloc/amb una persona), tenir un fill.
3. La nostra història (Veus 1, unitat 5, p. 80-81)
Tipus d’activitat: activitat d’escalfament
Destresa: comprensió lectora
Agrupament: per parelles
Temps: 10’
Després de veure verbs relacionats amb accions de la vida, iniciem la unitat 5 del llibre Veus 1, “Què va passar?”. Es pregunta al grup-classe sobre el significat del títol de la unitat:
Com va anar?
Els alumnes es van sentir molt segurs en fer aquesta activitat i es van mostrar motivats a participar en la posada en comú.
A què fa referència la pregunta?
Al present, al passat, al futur?
Es demana als alumnes que, per parelles, llegeixin les frases i
intentin veure quines formes de passat hi ha als textos i que
relacionin els textos amb les fotografies.
Com que hi pot haver dubtes, es fa un recordatori de les maneres de
preguntar a classe perquè els alumnes preguntin a la professora el que
necessitin. Es donen exemples a la pissarra:
Què vol dir...?
Com es diu… en català?
Com s’escriu…
Ho pots tornar a repetir, si us plau?
Passats uns minuts i després d’assegurar que totes les parelles comprenen els textos
i han pogut acabar, es fa una posada en comú. En aquesta posada en comú es demana que els alumnes llegeixin en veu alta el text. Després de cada text, es pregunta quina és l’estructura de passat que hi ha i també amb quina fotografia es relaciona.
És important, anar recollint les formes del perifràstic dels textos a la pissarra, ja que després serviran d’exemple per a l’explicació de la formació d’aquesta forma verbal.
4. Com es forma el passat?
Tipus d’activitat: explicació gramatical
Què s’hi treballa: la formació del passat perifràstic
Agrupament: grup-classe
Temps: 10’
Com que les formes verbals estan escrites a la pissarra, es demana als alumnes si veuen com estan formades. A continuació es fa l’explicació de la formació del passat perifràstic. L’explicació la fa la professora oralment amb el suport de la pissarra.
Formació del passat perifràstic:
Verb ANAR (en present) + infinitiu
CANTAR
Jo vaig cantar
Tu vas cantar
Ell/a va cantar
Nosaltres vam cantar
Vosaltres vau cantar
Ells/es van cantar
I s’explica que hi ha un canvi en dues formes del verb anar (la primera i la segona del plural)
ANAR (present d’indicatiu)
Jo vaig
Tu vas
Ell/a va
Nosaltres anem
Vosaltres aneu
Ells/es van
Com va anar?
Em sembla que els alumnes en general van entendre bé les explicacions, però va caldre reprendre-les en la sessió següent.
(Si cal, també s’explica la diferència d’aquestes formes verbals amb la perífrasi d’imminència, però només si sorgeix el dubte entre els alumnes, ja que explicar-ho
en aquest moment, sense que ho demanin, pot generar confusió entre els alumnes.)
5. Practiquem el passat
Tipus d’activitat: activitat de pràctica gramatical
Destresa: expressió oral
Agrupament: per parelles i grup-classe
Temps: 10’
Es demana als alumnes que ara que saben com es forma el passat perifràstic, passin a passat els infinitius dels verbs que han vist en l’activitat 2.
S’adverteix que, com que parlem d’una altra persona, cal fer servir la tercera persona del singular.
Es dona l’opció de fer l’activitat per parelles i després es fa una posada en comú oral amb tot el grup-classe.
Com va anar?
Va ser una bona manera de posar en pràctica el contingut explicat. També va anar bé per posar atenció en la forma del perifràstic en el verb casar-se.
Solucions:
es va casar/es van casar, va guanyar una cursa, va anar de viatge, va néixer, va aprendre a pintar, va anar a l’escola, va treballar de mecànica, va anar a viure (a algun lloc/amb una persona), va tenir un fill.
6. Què va passar realment?
Tipus d’activitat: pràctica guiada
Destresa: expressió escrita / expressió oral
Agrupament: en grups de tres
Temps: 15’
Es passa el fragment d’un vídeo en què es mostra la història de dues persones que es coneixen al carrer i passen la resta de la vida junts.
Es demana als alumnes que prenguin nota dels moments importants de la vida de la parella.
Es passa el vídeo des del minut 2,35’ fins al minut 4,05’ i sense veu.
Com va anar?
L'activitat va agradar als alumnes. Es van sentir segurs perquè el vídeo no té problemes de comprensió (el presentava mut) i es van sentir motivats a participar en la posada en comú.
En aquest fragment del vídeo es veuen diferents escenes de la vida dels protagonistes (s’enamoren, van a viure junts, tenen una filla, tenen un net…).
Seguidament, es demana que, en grups de tres, posin en comú el que han anotat i escriguin en passat els esdeveniments. En aquest cas, l’agrupament no és en parelles sinó en grups de tres per provocar que els alumnes canviïn de companys i interaccionin amb altres alumnes.
Després, es fa una posada en comú amb tot el grup-classe del que han anotat.
Allò que s’espera que destaquin els alumnes és:
-
Es van conèixer al carrer.
-
Es van enamorar.
-
Van anar a viure junts (o variants: es van casar, es van ajuntar…)
-
Ella es va quedar embarassada (si no surt, la professora ho pot fer sortir, o variants com: Van decidir tenir un fill)
-
Van tenir una filla.
-
Van tenir un net.
-
La dona es va posar malalta (si no surt, la professora ho pot fer sortir).
-
La dona es va morir.
Un cop s'ha fet la posada en comú, es passa el final de la història del vídeo, en què es veu que, de fet, la parella no es va conèixer realment, perquè anaven mirant el mòbil. A partir d'aquest desenllaç, s'enceta un debat amb els alumnes sobre els beneficis o inconvenients d'estar connectats a les tecnologies.
Es pot fer notar als alumnes que per expressar opinions poden fer servir estructures com:
Jo penso que... / Jo crec que…
No es pretén aprofundir en el debat, ja que donat el nivell dels alumnes, els falten estructures i vocabulari per mantenir una conversa extensa. Però sí que es poden sentir motivats per opinar i aquesta és una bona oportunitat per provocar un output oral dels alumnes que a més sigui significatiu per a ells.
Com va anar?
Ja havia previst que els alumnes no tenien gaires estructures per expressar opinions, i de fet, van trobar dificultats a l'hora d'expressar-se. Malgrat tot, vaig notar que tenien molt interès per expressar la seva opinió, cosa que reforça la importància de potenciar activitats que suscitin l'interès dels alumnes i que apel·lin al seu coneixement del món, perquè siguin un motor que generi interès per crear output.
Com va anar?
La primera sessió es va acabar amb la primera audició de l'àudio. Per tant, la temporització estava mal calculada.
7. La nostra història (Veus 1, unitat 5, p. 82)
Tipus d’activitat: presentació de continguts
Destresa: comprensió oral
Agrupament: per parelles
Temps: 10’
Aquesta activitat introdueix la formulació de les dates mitjançant l’audició de fragments de la biografia de diferents personatges.
Es presenta l’activitat als alumnes: se’ls anuncia que a continuació
escoltaran un àudio en què podran escoltar les dates que falten
per completar els textos del llibre.
Tal com recomana el llibre del professor del material, es demana
als alumnes quins mesos de l’any saben en català i se’n fa un
recull a la pissarra. Després, es fa fixar els alumnes en l’exemple
de data que hi ha en el text del Floquet de Neu. Quan estan
preparats, es passa l’àudio.
Un cop l’han escoltat es deixa un minut perquè, per parelles, contrastin
les informacions que han pogut apuntar.
Si cal, es passa una altra vegada i, després, se’n fa una posada en comú
amb tot el grup. En la posada en comú es pot preguntar si sabien qui són
aquests personatges i què més en saben, a banda del que s’explica en l’àudio.
8. Quines són les dates importants de la vostra vida?
Tipus d’activitat: pràctica guiada
Destresa: expressió oral
Agrupament: individual
Temps: 10’
Com que en l’activitat anterior han sortit dates, es demana als alumnes si saben expressar els anys, és a dir els numerals a partir dels milers.
Es recorda que a la pàgina 14 del llibre hi ha els números fins al 100 i es facilita una fotocòpia amb els numerals a partir del 100. Per expressar les dates és necessari fer un repàs dels números i presentar els números a partir del 100 per poder dir els anys.
Numerals a partir del 100
Com va anar?
Els alumnes es van sentir molt motivats per participar. És una activitat senzilla que funciona força bé perquè té el component de joc. Potser en aquest cas hauria hagut de moderar millor la participació dels alumnes, perquè tots formulessin preguntes.
Un cop queden clars aquests continguts, es proposa un joc. Cadascú ha d’apuntar una data important de la seva vida (dia, mes i any) en un post-it. Un cop ho han fet, es pregunta a cada alumne quina és la seva data, i s’anota a la pissarra. La resta de companys han de
fer preguntes a l’alumne, que només pot respondre sí o no, per tal d’endevinar què va passar en aquella data. La professora també participa en el joc, com a modelatge i per crear vincle amb els alumnes.
L’objectiu d’aquesta activitat és reforçar les formes del perifràstic, el vocabulari relacionat amb els fets de la vida i la formulació de dates.
Per tal que es treballin les estructures que es pretén que assoleixin, es fa un modelatge posant exemples del tipus de preguntes que es poden fer:
QUÈ VA PASSAR?
-
És el dia que vas néixer?
-
És el dia que et vas casar?
-
És el dia que vas arribar a Catalunya?
-
És el dia que...
9. La meva línia de vida
Tipus d’activitat: dinàmica de grup
Què s’hi treballa: informació necessària per elaborar la tasca final.
Agrupament: individual
Temps: 5’
Es recorda als alumnes que l’objectiu d’aquesta unitat és fer una explicació oral de la seva biografia. Per això cal que comencin a pensar quins són els fets importants de la seva vida. Una manera de fer-ho és dibuixant la línia de vida personal.
Es tracta d’una dinàmica per fer un treball personal de revisió de la pròpia vida. L’objectiu de l’activitat és que els alumnes trobin una vinculació personal en l’activitat, que se sentin protagonistes i que l’activitat sigui significativa. A més, aquesta línia de vida els ha de servir per detectar allò que haurien de destacar en l’exposició oral de la seva biografia.
Durant l’estona que es deixa per fer la línia de vida, han d’emergir dubtes sobre com expressar certs fets i les dates corresponents; per donar suport a aquests dubtes, la professora va passant per les taules.
Si per qüestions de temps no és possible fer aquesta activitat durant l’estona de classe, es planteja que els alumnes la facin a casa i que si tenen dubtes els portin recollits per aclarir-los en la sessió següent.
Com va anar?
Aquesta activitat els va sorprendre, van trobar interessant fer aquest exercici d'introspecció i revisió de la seva vida.
Com va anar?
Crec que va ser interessant per als alumnes veure un exemple del que havien de fer a partir d'alumnes aprenents. També els va resultar gratificant entendre l'àudio, ja que la majoria van poder respondre correctament tots els ítems de la comprensió lectora.
Sessió 2
10. Mirem un exemple
Tipus d’activitat: activitat guiada / de modelatge
Destresa: comprensió oral
Agrupament: individual
Temps: 20’
En aquesta sessió, els alumnes hauran d’expressar oralment la seva biografia. Per això, mostrem un exemple de com ho poden fer.
Es passa un vídeo d’una alumna del CPNL (Nieves), en què fa aquest exercici i es formulen unes preguntes per escrit de comprensió sobre el vídeo. Abans de fer-ne el visionament, es llegeixen oralment les preguntes i es fan aclariments per assegurar-ne la comprensió.
Es fa notar als alumnes que en el vídeo hi ha expressions temporals que seran necessàries per fer la seva exposició.
des de… fins a
l’any següent
el mateix any
Cliqueu aquí per veure el vídeo
Preguntes de comprensió lectora
11. L’autobiografia
Tipus d’activitat: preparació de la TASCA
Destresa: expressió escrita
Agrupament: individual / per parelles (assaig)
Temps: 30’
Els alumnes disposen de 20 minuts per preparar la seva exposició. Abans de donar aquest temps, s’explica què és el que es valorarà d’aquesta activitat mitjançant una rúbrica. La rúbrica té una doble funció, per una banda, dona la informació necessària als alumnes sobre allò que han de posar en pràctica en la seva exposició i que, per tant, són els continguts que hauran de tenir presents quan preparin la seva exposició; per l’altra, la rúbrica serà l’instrument d’autoavaluació que podran fer servir per avaluar el seu vídeo (ja que la idea és facilitar-los la gravació per tal que la puguin avaluar).
Rúbrica per als alumnes
Com va anar?
Aquesta activitat va quedar plantejada al final de la sessió 2 i vam deixar l'elaboració del guió per a l'inici de la tercera sessió.
Crec que hauria hagut d'explicar una mica més bé elsentit de la rúbrica, alguns alumnes no van entendre què era i ho vaig anar aclarint entre aquesta sessió i la següent.
Es comenta oralment el contingut de la rúbrica per assegurar-ne la comprensió.
Un cop els alumnes tenen escrit el seu guió per a l’expressió oral, poden practicar amb un company. Es preveu que, mentre preparen el guió, la professora passi per les taules per aclarir dubtes dels alumnes i fer una petita revisió del que escriuen.
Com va anar?
Aquesta activitat la vam fer en la primera estona de la tercera sessió, però crec que no vaig donar prou estona perquè practiquessin amb els companys. Això va fer que en el resultat final, la majoria dels alumnes llegissin el text i no l'haguessin memoritzat prou.
Com va anar?
Els alumnes es van mostrar motivats per fer la gravació.
12. Càmera i acció!
Tipus d’activitat: TASCA FINAL
Destresa: expressió oral
Agrupament: individual
Temps: 30’
Quan els alumnes ja han tingut l’oportunitat de practicar amb la seva parella i han pogut aclarir tots els dubtes amb la professora o amb els companys, comencem a gravar els testimonis.
A continuació podeu veure alguns dels vídeos dels alumnes:
13. Com ho hem fet? Què hem après?
Tipus d’activitat: avaluació
Què s’hi treballa: reflexió sobre el propi aprenentatge
Agrupament: individual
Temps: 10’
Finalment, passem un petit qüestionari als alumnes per fer una valoració de l’activitat i la rúbrica en forma de pauta d’avaluació. S’explica en què consisteixen aquests dos documents.
Qüestionari
Formula preguntes per tal de fer una reflexió sobre l’aprenentatge i valorar l’activitat. Es demana als alumnes que el responguin en aquest moment, de manera que es recollirà després.
Pauta d'avaluació
Es planteja com un instrument d’autoavaluació que els alumnes podran resoldre quan mirin els seus vídeos. Es preveu que els alumnes tinguin accés a les seves exposicions i que enviïn a la professora el resultat de la seva avaluació.
A continuació incorporo els vídeos de la meva intervenció. Per problemes tècnics no vaig poder gravar tots el minuts que volia ni tampoc de manera seguida.
