Microteaching
 |  |
|---|---|
 |  |
 |
Ugur Gallen, "Universos paral·lels"
L'experiència del Microteaching era una de les pràctiques que ja ens havien anunciat des del primer dia del Postgrau. Em va costar una mica d'entendre com es podien fer vuit minuts de presentació d'una activitat sense fer-la. Em sembla que el motiu és que no era conscient de la importància dels minuts previs a l'activitat: l'enlairament de l'activitat.
Després de veure el vídeo, i també a partir del feedback de la Joana Àlvarez, la Marilisa Birello i la Laura Estors, sintetitzo en aquests punts el que he après en aquesta pràctica:
-
Importància de la contextualització del que es farà en relació al que s'ha fet amb la sessió anterior.
-
Donar sentit al que es farà amb relació a la tasca final.
-
La importància del to, la salutació, la proximitat, el fet d'establir confiança amb el grup, de mirar a tothom, de passejar per la classe...
-
Donar falques orientatives sobre quines estructures o quin vocabulari poden usar els alumnes a l'hora de fer l'activitat.
-
Donar exemples que orientin els alumnes per resoldre l'activitat.
-
Els alumnes reaccionen de manera diferent al que esperes; per tant, cal preveure donar pautes clares i ordenades.
Sembla que això va funcionar!
Punts que es podien millorar.
A més de l'aprenentatge personal, el microteaching ens va ajudar (a mi i als meus companys de grup de la seqüència didàctica) a reajustar alguns dels plantejaments de les activitats de la seqüència que ja teníem força enllestida. Per tant, valoro molt positivament haver fet el microteching a partir de la seqüència del treball, i tenir l'oportunitat de millorar-la a partir dels comentaris que ens en van fer.
D'altra banda, per mi va ser emocionant poder posar en pràctica una activitat pensada des de zero, poder-la posar en funcionament i veure les reaccions dels "alumnes", en aquest cas, els companys de classe.
Un altre aspecte interessant d'aquesta activitat va ser poder veure la pràctica dels companys i tenir l'oportunitat de fer-ne una observació des de del punt de vista tècnic, observar els diferents estils, conèixer les activitats de les seves seqüències, i detectar els encerts i els errors, que també formen part de l'aprenentatge personal. Va ser una sessió plena d'emocions perquè em sembla que per a la majoria era una de les proves del Postgrau més temudes i alhora, esperades.
Finalment, destaco una frase que ja ens havia compartit la Marilisa, que segons ens va dir, li havia dit un professor (no en recordo el nom): tant important és l'activitat com començar-la bé acabar-la bé; és a dir, que cal cuidar el plantejament de l'activitat, les pautes, la manera com es presenta per tal de motivar els alumnes, que les explicacions siguin clares, i cal cuidar com l'acabem: recollir-ne les conclusions i els aprenentatges, donar-li un sentit.
Context de la SD
Institució: Escola Oficial d’Idiomes Barcelona - Drassanes
Nivell: B1 del MECR
Perfil de l’alumnat: grup de 25 alumnes, dels quals un 65% amb estudis superiors.
Edats des dels 16 fins a majors de 60, essent la franja de 26 a 35 anys la més nombrosa.
El 40 % dels alumnes tenen el castellà com a L1, 20 % altres llengües romàniques, 20 % altres llengües no romàniques amb alfabet llatí i 20% altres llengües amb diferents alfabets.
La motivació dels alumnes és especialment per estudis o per millorar les seves oportunitats laborals, però entre altres motivacions també trobem la d’integració, parella o intrínseca.
Descripció de la situació discursiva
Creació i redacció d’una campanya de micromecenatge en defensa d’una causa humanitària amb tots els elements propis d’aquestes campanyes: eslògan, justificació de la campanya, recompenses per als donants, possibilitat d’afegir-hi un vídeo fet pels alumnes.
Objectius de la seqüència
Els alumnes han de ser capaços de:
-
Descriure problemes d’ordre social i ecològic i plantejar-hi solucions.
-
Argumentar els motius pels quals es defensa una causa.
-
Elaborar una campanya de micromecenatge per recaptar diners per a una causa solidària.
Justificació de l’activitat proposada
He triat l’inici de la segona sessió en què la primera activitat té per objectiu fer emergir vocabulari que fa referència als problemes del món a partir dels coneixements previs dels alumnes, de manera que és una activitat d’escalfament. L’activitat que segueix té per objectiu repassar l’expressió de desitjos amb els present de subjuntiu i acaba amb l’elaboració d’una expressió escrita. Tant el vocabulari com l’estructura treballada seran necessaris per a l’elaboració de la tasca final: la redacció d’un projecte de micromecenatge per a una causa solidària. Totes dues activitats es treballen en grup i es posen en comú amb tot el grup.
Aquesta és la fitxa resum que vaig preparar per contextualitzar la meva intervenció.
Podeu veure el meu
microteaching en aquet
vídeo.
