top of page
Cultura en sentit ampli
Vam començar l'assignatura parlant de què entenem per cultura, cosa que ja d'entrada ens va fer reflexionar sobre els diferents sentits d'aquesta paraula: cultura popular i tradicions, i "alta cultura", o dit d'una altra manera, literatura, música, escultura, pintura, etc., d'una determinada societat. També vam debatre en el fòrum a partir de dos articles: un d'Agustí Alcoberro ("Llengua, cultura i identitat: tres reflexions", Didàctica de la Llengua i de la de la Literatura, núm. 3, 2003) i un de M. Silvina Paricio Tato ("Competencia intercultural en la enseñanza de lenguas estranjeras", Porta Linguarum, núm. 21, 2014). A partir d'aquests debats, hi ha algunes reflexions que m'agradaria recollir:
La diversitat cultural és una riquesa, sens dubte, però no sempre hem d'acceptar segons quines tradicions o normes culturals sota el paraigua de la diferència cultural. Aquesta reflexió també havia sortit en una classe de Didàctica amb la Laura Estors: quins costums culturals hem d'acceptar o quins no hem d'acceptar en les aules de llengua per adults? Hem d'acceptar que un home no vulgui que una dona se li assegui al davant? Hem de plantejar-nos què fem amb aquestes diferències i com ho traslladem als alumnes.
Viatjar és una font d'informació vivencial que pot ser autèntica, però el viatge no sempre aporta coneixement sobre els llocs que es visiten, tal com el turisme de massa evidencia. Per tant, tot depèn de l'actitud del viatger i dels seus objectius a l'hora de visitar un país.
Em sembla important que els docents tinguin en compte la competència intercultural de l'aula i que, per tant, tinguin en compte el paper que tenen com a mediadors culturals. D'altra banda, aquesta és una de les coses que més m'agrada de la feina que faig; considero que estar en contacte amb persones d'altres cultures i llengües és una oportunitat per entendre millor el món, encara que sigui en l'espai limitat d'una aula.
bottom of page