Collage que vaig fer en l'assignatura Ensenyament de Català al
segle XXI.
Qui soc?
Paisatges d'infantesa
Fotografia cedida per l'Ajuntament de Marçà.
Soc nascuda a Barcelona i des de molt petita vaig anar a viure a Gràcia. La meva infantesa, però, està vinculada a un poble del Priorat, Marçà, on passava els estius i també gran part de les vacances de Nadal. Allà vaig fer amistats que encara mantinc, malgrat que ara no hi vaig tan sovint. Aquestes estades a Marçà van fer que incorporés la varietat del català que s'hi parla, i que forma part de la meva biografia lingüística. Un altre dels paisatges que formen part de la meva vida és el Pallars Jussà, ja que la meva mare és filla de la Pobla de Segur. Així, el pallarès és una altra varietat que, tot i que jo no la faig servir, ha estat present en la meva família, molt viva sobretot en el parlar dels meus padrins.
Els valors
Gràcia és l'entorn que em vincula sobretot a la meva adolescència i joventut. El pas per l'Agrupament Escolta Sant Joan de Gràcia és una de les experiències que ha tingut més pes en la formació de la meva personalitat i la meva manera d'entendre el món. En el collage que vam fer a Ensenyament de Català al segle XXI ho vaig representar amb la imatge del Petit Príncep amb la paraula amistat. Vaig conèixer aquest llibre quan feia de cap i sempre he pensat que els valors que se'n desprenen representen els valors que impregnen el meu pas per l'agrupament: l'amor per la natura, el respecte pels altres, el respecte per la infància, el rebuig al materialisme, la importància de la solidaritat i l'empatia, i, sobretot, el valor de l'amistat. També em considero una persona políticament compromesa i penso que, en part, el pas per l'agrupament va posar els fonaments del compromís amb una societat més justa, més lliure i més sostenible (al collage hi ha dues imatges que representen la meva ideologia independentista i feminista).
L'any 2012 vaig ser mare per primera vegada; la maternitat ha suposat un canvi en molts sentits en la meva vida, tant pel que fa al canvi de prioritats com pel canvi en el ritme de vida. També ha suposat una font d'aprenentatges, sobretot viure amb presència en el moment: els infants t'obliguen a viure en l'aquí i en l'ara, t'ajuden a valorar les petites coses, i també et posen un mirall davant, on reconèixer les teves pors i febleses. El naixement del meu fill petit, el 2016, va trastocar encara més el nostre dia a dia familiar: la gestió de la gelosia de la meva filla gran i el repte de gestionar les necessitats de cadascú, també les pròpies i les de la parella. Són situacions per les quals, encara que t'hi vulguis preparar, quan t'hi trobes les has d'entomar com arriben i intentar trobar un equilibri vital, no gens fàcil de trobar entre família, feina i individu.
Malgrat que la maternitat ha estat present de manera intensa en la meva vida en els darrers anys, no he deixat de banda les meves inquietuds personals. Vaig estudiar Filologia Catalana i de seguida vaig començar a treballar en el sector editorial: primer corregint, i després, com a editora, principalment de llibres de text. Després d'haver fet llibres de ciències per a l'ESO, de català per a adults i de llengua per a Primària, vaig tenir l'oportunitat de portar el pla lector de l'editorial on treballava (l'Editorial Cruïlla). Vaig fer una cerca de projectes de lectura de les escoles de Catalunya; aquesta cerca em va portar a descobrir com es pot fer un treball literari a l'aula a partir de textos adreçats als infants. Arran d'aquesta experiència em vaig interessar per la literatura infantil i juvenil i, des de llavors, no he deixat de formar-me en aquest camp. Al collage hi ha representat aquest aspecte amb la coberta de la La casa de los cubos, un dels primers llibres que vaig descobrir gràcies a un dels mestres amb qui vaig treballar (Jaume Centelles). Aquest llibre exemplifica el valor de la literatura: la importància de com es narra una història. A més, tracta el tema dels records i les pèrdues, temes que a mi personalment em toquen de prop.
Aquest és el curtmetratge en què s'inspira el llibre que vaig incloure al collage. No descarto fer-lo servir en alguna seqüència didàctica per treballar els temps del passat.