Conclusions

​

L’exercici de preparar tota una seqüència didàctica partint de la tasca final ha estat tot un repte.
 

A l’inici tot va ser molt fàcil, perquè ben aviat vam posar-nos d’acord amb el perfil i nivell dels estudiants als quals ens volíem dirigir i amb la tasca final: la creació d’una campanya de micromecenatge. Tots vam estar d’acord que el tema ens agradava molt, que podia engrescar els nostres alumnes i que ens permetria treballar amb les TAC. Però la resta del camí no va ser tan fàcil...
 

D’una banda, una de les qüestions que hem trobat més difícils és la temporització de les activitats i les tasques. Calcular quant de temps necessitarem per dur a terme a l’aula cadascuna de les activitats no és cosa fàcil, tot i que esperem que l’experiència ens ajudi tant a calcular els temps amb més precisió com a gestionar l’aula de manera que el temps real s’acabi ajustant al temps previst.
 

D’altra banda, volem destacar que hem replantejat diverses vegades tant les tasques intermèdies com les activitats de cada sessió. Inicialment, per exemple, havíem plantejat treballar el condicional amb l’imperfet de subjuntiu per expressar com voldríem que fos el futur, però finalment ens vam adonar que no eren unes formes verbals que encaixessin de manera natural en una campanya de micromecenatge, que fa servir un llenguatge molt més directe per ser eficaç. El mateix ens va succeir amb les formes impersonals com ara “cal que” o “és necessari que”.

Un altre moment en què vam haver de replantejar activitats va ser quan vam revisar la seqüència didàctica des del punt de vista de l’equilibri de les diverses destreses treballades (expressió oral, expressió escrita, comprensió oral i comprensió escrita). Ens vam trobar que l’expressió oral i l’expressió escrita estaven ben representades, però que fèiem curt tant de comprensió oral com de comprensió escrita.

Un tercer factor que ens va fer replantejar activitats va ser quan vam posar en comú la temporització i les professores ens van fer adonar que érem massa optimistes amb el temps.
 

Això ens va obligar a eliminar algunes activitats o a fusionar-les amb altres.
Finalment, després de l’experiència del microteaching i a partir del feedback rebut hem tornat a introduir alguns canvis, especialment per incorporar elements que ajudin l’alumne a l’hora d’iniciar una activitat: context, directrius clares, models d’expressió oral, exemples d’expressió escrita...

Una altra tasca que ens va semblar difícil va ser la selecció de textos, especialment orals. Això ens va fer adonar de fins a quin punt és difícil trobar materials audiovisuals prou correctes i intel·ligibles per poder-los utilitzar a classe, i que resultin no només adequats per al nivell, sinó també prou rics per poder plantejar una activitat de qualitat.

L’elaboració d’activitats tancades de comprensió oral o escrita tampoc va ser una tasca fàcil, tot i que ja ho havíem practicat a classe i havíem vist models de les proves de les EOI.
 

A tot això hi podem afegir el fet de treballar en grup des de diferents punts geogràfics, amb diferents obligacions, ritmes, horaris, capacitats... Coses que fan una mica més complexa una tasca essencialment intricada, però que alhora permeten crear seqüències úniques i significatives per a cadascun dels components del grup. Perquè és essencial que, com a docents, estiguem satisfets del que oferim als alumnes. Si ens assegurem de tenir entre mans un material significatiu i engrescador, que ens permeti arribar a l’aula amb seguretat, podem garantir el nostre rendiment màxim i transmetre la nostra motivació als alumnes.